Júlia Ortega
Del 25 de setembre al 13 d’octubre de 2008
Centre Cultural Sant Josep
Somnis i miralls
7è Cicle d'Art Contemporani
Tots els grans bullicis com ara Madrid, Barcelona…, són nuclis de porqueria. Aleshores penso i decideixo:
- Aprofitant que jo visc en un gran bullici de porqueria del qual, jo m’he n’aprofito i m’abasto, (aliments, roba, mobiliari, electrodomèstics, material…)
Reflexiono: agafo i creo.
Creo! A partir de tota la porqueria que vais recopilant en cada un dels contenidors d’aquesta gran ciutat què és Barcelona.
Tot el conjunt de contenidors que hi ha desplegats per tota la ciutat; són com petites botigues, pertanyents a una gran superficie.
Podríem dir que Barcelona és un gran centre comercial ple de grans, mitjans i petits contenidors. Per tant, aquesta ciutat, engloba tot un conjunt de porqueria, de la qual, un tant per cent és material aprofitable per a la creació artística de baix cost.
Despès d’una setmana voltant per diversos contenidors de la ciutat i arreplegant tot tipus d’objectes, mobles, roba… m’he Adonai que això crea addicció. Ara sempre observo, m’apropo i rebusco en els contenidors en busca de materials extraordinaris. De vegades passo per davant d’algun contenidor i el deixo enrere icomenço a pensar en la quantitat d’objectes increíbles que poden haver allà dins, i penso qe he perdut l’oportunitat d’adquirir un meravellós i preuat material. Altres vegades torno enrere i miro en el contenidor, amb la dissort de no trobar res i d’altres BINGO… surts triomfant.
Aixì, d’aquesta manera he aconseguit uns materials que encaixen amb la identitat de cada barri i cumplir amb el meu objectiu, crear unes joies extravagants entre el Kitsch i el Trash: colors estridents, peces desproporcionades, exagerades, divertides i econòmiques.
Així d’aquesta manera podem arribar a fer una comparació:
“ Contenidor de brossa és sinònim de Botigues d’art gratuïtes”
Sants
…”Sants, sants carrer de sants
Sants, sants sants
El que no trobis aquí enlloc o trobaràs
Vine a comprar a carrer de sants
A sants carrer de sants, sants sants”….
“Sants Sants carrer de sants”. Aprofitant la gran campanya nadalenca, les nadales per megafonia, les llums al carrer i els grans eslògans del capital, que ens inciten a comprar, i…. a passejar pels carrers de la ciutat. Hem anat a parar a uns grans magatzems alternatius, plens d’articles nadalencs (majoritàriament boles de Nadal per l’arbre o altre tipus de decoració)que ens avancen o anuncien un pròsper Nadal. Així d’aquesta manera hem creat una peça ridícula, exagerada de grans proporcions que podríem comparar amb la campanya nadalenca dels carrers del barri de sants.
Zona Franca
Darrer reducte industrial de la ciutat de Barcelona. Enclavament situat en territori duaner, perfectament delimitat amb tancaments físics i amb connexió directe amb l’aeroport i amb el port de Barcelona.
Bàsicament els materials que podem trobar en els seus contenidors són residus que formen part d’un procés de transformació industrial: Tot tipus de plàstics termostables i termoplàstics, fibres, papers, cartrons, elements metàl·lics, llaunes d’oli i d’altres productes tòxics i corrosius.
Endinsar-se a la Zona Franca és tenir accés lliure i gratuït a la Central del Trash.
Raval
Al Raval tot s’hi val. Durant els anys 90 s’inicia un procés de canvi que modificà la identitat del barri. Un procés encara vigent on proliferen galeries d’art, locals d’oci, restaurants, bars, discos i botigues Chics de moda. Evidentment les deixalles que podem trobar en els contenidors dels seus carrers són el resultat d’una societat multicultural que es desprèn dels seus objectes de manera accelerada. Tot té cabuda l’extravagància, l’exageració, el mal gust, la porqueria, la brutícia, la desproporció, estrambòtic, presumptuós, pompós, “hortera”, “cutre”, la magnificència i la bullícia són de l’ho més Kitsch.
Eixample
Situat en el cor de la ciutat. L’Eixample casal de la burgesia catalana per excel·lència. Ens situem en un barri on els objectes de rebuig passen a ser de selecció.
Els contenidors perfectament disposats en els seus carrers, nets, on la classificació de les escombraries facilita el reciclatge i evidencia el que podem trobar: des de roba de marca fins a joguines perfectament conservades.
Sarrià
En busca del tresor. Arribem a la part alta de la ciutat on la seva població es de classe benestant. Buscant i rebuscant en aquest indret, podem tenir la sort de trobar en els seus escassos contenidors, peces o objectes de valor, simbòlics o històrics. Raó per la qual podem comparar el contenidor amb un gran bagul, ple de riquesa, com si realment la nostra troballa fos un gran tresor.
Així l’artista, cercant material, és converteix en un pirata saquejador i explotador de les escombraries.
